APRÈN A ESCOLLIR

Els pans integrals són més densos, amb un nivell nutricional més elevat que els pans amb farines refinades. Però no només pel fet de menjar pa integral estarem més ben nodrits.

Cal tenir molt present que, actualment, molts aliments que ingerim contenen diversos additius que fan que el nostre cos bloquegi l’absorció de nutrients i, a més, pugui generar un excés d’histamines que, a la llarga, pot provocar algun tipus d’al·lèrgia.

Per tant, és molt important que tinguem cura de la nostra alimentació i evitem, en la mesura que sigui possible, la ingesta de productes elaborats que continguin aquest tipus de substàncies.

És per tot això que nosaltres elaborem els productes amb farines naturals i sense additius afegits.

EL PA INTEGRAL APRIMA?

El pa integral té gairebé les mateixes kcal que el pa blanc, per tant, el seu consum no ens ajudarà a aprimar. És cert que té un índex glucèmic més baix que el pa blanc i allibera la glucosa de forma més lenta i sostinguda. Això explica que amb menys quantitat en tinguem prou. El pa integral, el podem consumir si ens agrada i ens ve de gust, no pensant que ens aprimarà.

Actualment un autèntic pa de massa mare de cultiu natural, amb un toc d’acidesa, una textura humida i un alveolat irregular, amb una crosta mitjana i amb una bona caramel·lització, degut a la degradació dels sucres de la farina, és el summum del bon pa.

Però... és realment el millor pa per al nostre organisme?

Està demostrat que un pa elaborat amb llarga fermentació degrada millor els sucres i el gluten de la farina, independentment que el ferment que s’utilitzi sigui massa mare o llevat fresc. El que realment és important és elaborar el pa amb la mínima quantitat de ferment possible per poder allargar així el procés al màxim i aconseguir un pa més digestiu i més gustós, tot i tenir molt poca sal.

També és cert que quan fermentem amb llevat el procés de degradació dels sucres i el gluten de la farina no és tan efectiu com quan fermentem amb massa mare. En contrapartida, però, obtenim una massa fermentada amb un pH més alcalí.

En canvi, quan fermentem amb massa mare aconseguim una acidesa aproximada d’entre 4 i 4,8 pH. En aquest ambient trobem microorganismes que s’alimenten dels nutrients de la farina que s’hi va afegint per mantenir la massa mare activa. En tot moment l’haurem de conservar en fred perquè l’activitat d’aquests microorganismes no es vegi alterada.

Es pot deduir de tot això que el pa de massa mare no és millor per se, dependrà de la resposta del nostre organisme al grau d’acidesa que contingui. Si aquesta acidesa ens agrada i ens senta bé, endavant. Si veiem que el notem massa fort de gust i ens molesta, millor deixar-lo. Al final el nostre cos és el més intel·ligent i el que mana.

Recomanem probar els dos tipus de pans per separat i veure quin ens agrada més depenent del dia. Sempre probar-los sense res, ni embotit ni oli, ni xocolata... D'aquesta manera veurem quin ens senta millor.